bé2
[ben quan precedeix l'element que modifica]
1 adv. [LC] Segons podia desitjar-se, d'una manera satisfactòria o avantatjosa. Hem dinat bé. Ens hi trobàvem molt bé. Esteu bé, en aquesta cadira? Els negocis li van, li marxen bé. L'han tractat bé, l'han acollit bé. Hi ha estat ben tractat, ben acollit. Vendre's bé una mercaderia. Acabar bé, resultar bé, sortir bé una cosa.
2 1 adv. [LC] De bona manera, rectament, especialment d'una manera conforme al deure. Treballar bé. Cuinar bé. Un dinar ben cuinat. Cantar bé, ballar bé. Obrar bé, portar-se bé. Un orador que parla molt bé. Dir bé una cosa. Una cosa ben dita. Un autor que escriu molt bé. Un llibre molt ben escrit. Fer bé una feina. Una feina ben feta. Conrear bé les terres. Una terra ben conreada. Trobar-se bé, estar bé. Veure-hi bé. No sentir-hi bé d'una orella. No està bé de fer això, no està bé d'obrar així.
2 2 [LC] anar bé Anar pel bon camí.
2 3 [LC] venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.
3 adv. [LC] En alt grau, en grau considerable. És ben alta, aquella torre! És ben ase de no fer-ho! Era ben tard quan vas arribar. Hi havia ben poques persones, potser una trentena només. Ho vaig dir ben alt, que tots em podien sentir.
4 adv. [LC] Precedint un verb, especialment un participi passat, del tot. T'han ben enganyat! Ja el varen ben atrapar. T'ho ben assegurem. Ho pots ben creure.
5 [LC] ben bé loc. adv. Del tot, sense faltar-hi res, pel cap baix, sense por d'exagerar. Eren ben bé trenta. Ets ben bé l'estampa de ta mare. En aquesta garrafa, hi caben ben bé quatre litres. Fa ben bé deu anys d'això. Vaig caminar ben bé deu hores.
6 adv. [LC] Per a afirmar contradient una asseveració, un supòsit, qualsevol dubte possible. Estan renyits? Bé he vist que es parlaven. Bé es pot fer en un dia això, no? Deies que no ho veuríem, però bé ho veiem d'aquí estant. Bé ho han dit, que hi era. Jo bé voldria anar-hi, però no puc. Jo bé que voldria anar-hi, però no puc. Jo bé prou voldria anar-hi, però no puc.
7 1 adv. [LC] Emprat per a reforçar la conjunció o . Vine tu o bé ell.
7 2 [LC] ara bé V. ara².
7 3 [LC] bé... bé... loc. conj. Introdueix una alternança distributiva. Aquests pactes es formalitzaven bé verbalment, bé mitjançant un contracte.
7 4 [LC] doncs bé V. doncs.
7 5 [LC] si bé V. si4.
7 6 [LC] per bé que [o bé que] loc. conj. Encara que. Hi ha quatre formes diferents per bé que normalment només se'n diferencien tres. Els ornaments es fan amb pigments vermells, per bé que en alguns casos s'utilitzi el color negre. Per bé que no amb la mateixa intensitat, aquest problema el patim tots.
8 adv. [LC] Emprat per a indicar continuació del discurs anterior. Bé, passem ara a un altre tema. Ja tenim la carta; bé, llegim-la.
[